«Em va passar un cas sorprenent: de cop vaig oblidar què va abans, el 7 o el 8. Vaig anar a veure els veïns i els vaig preguntar quina opinió tenien ells respecte a aquest tema. I quina fou la seva i la meva sorpresa quan van descobrir que ells tampoc no podien recordar l’ordre dels números. 1, 2, 3, 4, 5 i 6 els recordaven, però més enllà els havien oblidat.»

Daniïl Ivànovitx Iuvatxov, nom real de Daniïl Kharms, (1905-1942) és un personatge estrany en la literatura de les avantguardes russes del s. XX. Amic de la mentida, de l’absurd, de l’exageració, dels extrems i de l’error, Kharms va haver de passar-se una bona part de la vida limitant-se a publicar literatura infantil, que era tot el que el règim soviètic li permetia fer. La resta de la vida, se la va haver de passar sense publicar res. Les circumstàncies de l’entorn van atiar les necessitats evasives de l’autor que, sobretot a través de la prosa, es va anar creant tot un món de l’absurd.

Kharms fou detingut l’agost de 1941, durant una nova onada de repressió de dissidents. Fou traslladat a una presó de la policia política, on passà uns mesos. Per tal d’evitar que l’afusellessin, fingí trastorn mental. Se li diagnosticà esquizofrènia i fou ingressat en una penitenciaria psiquiàtrica de Leningrad, on morí de fam durant el primer hivern de bloqueig nazi sobre la ciutat, l’any 1942.

La seva obra, pràcticament tota inèdita, fou recuperada pel seu amic Iàkov Druskin, que la conservà fins que Kharms fou rehabilitat a la Unió Soviètica durant la dècada de 1960. No es publicà completa fins als anys 1980.