En aquest llibre, Quim Monzó parla de menjar i de beure. Però Monzó és un gran pensador, un filòsof amb sistema propi. Veu la humanitat subjugada per les aparences, en forma d'enfilall de productes i serveis que, tenyits de belles paraules, aspiren a buidar-nos les carteres. L'àmbit on millor s'encarnen les seves idees és el gastronòmic, on ens fan passar gat per llebre cada vegada més sovint, expressament o per pura ignorància. Si en voleu ser seguidors, heu d'esforçar-vos per superar la tramoia dels xefs pretensiosos i dels guardians del políticament correcte, amunt i amunt, fins a sortir de la caverna i retrobar les grans tradicions culinàries del món, començant per la pròpia, que amb senzillesa, sense pretensions i amb una sàvia elecció de productes i elaboracions avalades per segles, ens esperen en el regne de la veritat i el gaudi gustatori.

Julià Guillamon aplega en aquest llibre una selecció dels seus millors articles sobre el menjar i el beure, ordenats per conceptes (aigua, arròs, brou, xampany, entrepans, escudella...). Hi veurem un coneixement de plats i ingredients sorprenent, consells culinaris, apunts sobre establiments concrets, converses hilarants amb cambrers, crítiques despietades contra la cuina tecnodeprimida, alertes contra l'excentricitat anorèxica i un munt de tècniques de defensa contra els mals costums de la restauració contemporània (la música alta, per exemple). Una delícia d'un dels autors més llegits de les lletres catalanes, després de sis anys sense publicar cap llibre.

"Com més llunyanes siguin les aigües embotellades millor, perquè així són més cares, i això –la carestia d’un producte– és el que els ignorants necessiten per creure que estan prenent el millor producte".

"Una de les satisfaccions de passar uns dies a Euskadi és comprovar que la nova cuina no suposa l’agonia de la tradicional. Els restaurants (cars o barats) no han perdut el món de vista ni han substituït els plats de sempre per llistes interminables de carpaccios".

"N’hi ha prou de donar un cop d’ull als aparadors de les pastisseries per veure que, com en tantes altres coses, més que no pas la qualitat del producte, allò que bàsicament interessa és l’aspecte, la presència exterior".