En ple confinament, i fugint de l’ofec del centre de la ciutat de Londres, la Chloe es va instal·lar en un antic graner reformat als camps on havia passat la infantesa. Un dia, mentre passejava, es va trobar una cria de llebre desemparada al mig d’un camí. En veure-la, va decidir endur-se-la a casa per cuidar-la, amb la ferma determinació de tornar-la al seu hàbitat, tot i que sabia que seria difícil salvar-li la vida perquè les llebres no toleren bé la captivitat. Però, contra tot pronòstic, la cria no només va sobreviure sinó que amb el pas dels dies va anar convertint aquella casa en el seu niu, i la seva propietària, en la seva família.

Llebretó explica la història d’una amistat insòlita i intensa entre una bèstia i una persona que es veu abocada a acceptar els ritmes de la vida salvatge, i per tant tots els seus perills, si vol mantenir l’equilibri que les uneix.